Títols

Deia Luis Romero que la Guerra Civil espanyola va ser com el tall d'una navalla esmolada, sobre el qual no et pots asseure, sinó que t'has de decantar per una banda o per l'altra. Així, persones i grups que la vigília de l'aixecament militar eren amics o molt propers, l'endemà es van trobar lluitant a mort. Però eren molts els qui no desitjaven aquella guerra. Pitjor encara: alguns no hi cabien i eren perseguits a mort a totes dues bandes. És el cas d'aquests tres catalans, d'altra banda ben diferents: un polític, Carrasco i Formiguera, un militar, el general Batet, i un eclesiàstic, el cardenal Vidal i Barraquer. Certament que hi va haver a Catalunya prou catalans partidaris entusiastes de Franco, i d'altres, segurament molts més, ferms partidaris de la República i de la Generalitat, però podem ben dir que va ser a Catalunya on hi va haver més gent d'aquella tercera Espanya, la dels qui no eren partidaris decidits de cap de les dues. Aquests nostres tres homes són la punta de fletxa de la Catalunya de la tercera Espanya.