"Aleshores [Dalí] va trucar a Picasso, i Picasso va dir, "Què fas?" I Dalí va respondre, "Bé, estic a punt d'agafar un vaixell cap a Nova York". I Picasso va dir, "Ah, te'n vas a Nova York. Per què?" Ja sabeu que ell mai havia estat a Amèrica. I Dalí va dir, "Perquè vaig al dentista". "Ah, el dentista". "Sí, tinc un bon dentista a Nova York". I Picasso va preguntar, "Que ja no hi ha bons dentistes a Espanya?" "No, no, no ho en-tens. Aquest és un gran dentista, i cada any amb la Gala vaig al dentista a Nova York". "Ah, estàs amb la Gala?" "No, no", va dir Dalí, "estic amb l'Amanda". "Ah", va dir Picasso, "ja no estàs amb la Gala?" I ell va dir, "No, ja t'ho explicaré-és massa difícil d'explicar. Estic amb una noia que es diu Amanda". "Ah", va dir Picasso, "molt bé. I quants anys té?""

Dawn Ades, "Reminiscences of Dalí: A Conversation with Amanda Lear and Ultra Violet". A The Dalí Renaissance: New Perspectives on His Life and Art after 1940, edició de Michael R. Taylor. Filadèlfia: Philadelphia Museum of Art, 2008.