Correspondència d’exili aplega totes les cartes conservades entre el poeta Josep Carner (1884-1970) i el polític Miquel Ferrer (1899-1990). El conjunt és format per vint-i-cinc cartes carnerianes que, un cop acabada la seva etapa mexicana, ressegueixen el darrer sojorn belga del poeta, ja instal·lat el matrimoni Carner & Noulet a Brussel·les, la capital del país imaginat.
Carner i Ferrer es van conèixer a Mèxic al final de la Guerra Civil, on tots dos van desembarcar com a exiliats. Ferrer, que havia estat empresonat per la seva activitat política, milità al BOC, que es diluí en el PSUC. Fou secretari general de la UGT de Catalunya. El periple vital de Josep Carner és molt més conegut: escriptor precoç, dotat d’un do de llengua privilegiat i d’una tècnica poètica prodigiosa, amb la ironia, la facècia i l’humor com a senyes d’identitat, estava cridat a ser el representant poètic del Noucentisme i un dels més grans escriptors europeus de tots els temps.
Des del respecte que crea l’amistat, aquesta correspondència també anirà posant de relleu les diferències polítiques entre tots dos.