Aquest llibre estudia tres escriptors importants, que van viure d’una manera molt diferent la guerra civil acabada ara fa gairebé seixanta anys, al començament del 1939. Georges Bernanos era aleshores a Mallorca, on havia escrit algunes de les seves novel·les millors, i explicà les seves experiències del Movimiento al llibre Les Grands Cimetières sous la lune (1938), que causà una enorme sensació i va provocar una polèmica inacabable arreu del món, venint com venia d’un escriptor catòlic i conservador, que atacava des de dins l’actuació i la ideologia del bàndol franquista. Joan Estelrich, home liberal adscrit a la Lliga Regionalista, va haver de treballar a les ordres de Francesc Cambó a l’Oficina de propaganda i premsa de París, instrument decisiu per a la defensa del Movimiento a França i a molts indrets d’Europa i d’Amèrica, hi dirigí la revista “Occident” i intervingué en la redacció de tot un conjunt d’obres apologètiques a favor de l’Espanya franquista, entre les quals es féu famosa La persécution religieuse en Espagne (1938), publicada en diversos idiomes. Llorenç Villalonga, ideològicament molt variable però sempre situat en l’espectre de la dreta, va restar a Mallorca i es va adherir amb entusiasme –si més no aparent– a la Falange Española, de la qual esdevingué propagandista a través de la ràdio i la premsa.