La originalitat d’aquest llibre es deu a la condició de l’autor (poeta i professor a la vegada) i a l’òptica crítica resultant de mirar una part important de la lírica contemporània des de les terres del sud. Hi són analitzats aspectes puntuals o generals sobre grans poetes catalans del s.XX –com ara Salvat Papasseit, Espriu, Estellés o Llompart– de manera lúcida i brillant. Així mateix, hom ofereix un breu panorama sobre algunes de les mostres poètiques recents des del Principat fins a Elx –Olga Xirinacs, Zoraida Burgos, Raimon, Marc Granell, Gaspar J. Urbà, etc–. Un darrer apartat tanca el capítol entorn la problemàtica sòcio-literària de l’escriptor perifèric.