En aquest llibre es planteja la relació poèticoamistosa entre aquests dos grans poetes en llengua catalana que són Salvador Espriu i Bartomeu Rosselló-Pòrcel, vista des de l’originalitat de l’evocació simbòlica de la mort del segon, el poeta mallorquí, ja que Espriu, en record de l’amic mort a la primerenca edat de 24 anys, va escriure uns poemes de lírica puresa i de gran sobrietat expressiva publicats a la Primera Part de Les hores (1952). M. Isabel Pijoan i Picas, a través d’una exploració de la simbòlica d’aquests poemes i gràcies al mètode antropològico-hermenèutic usat, globalitza característiques figuratives i formals en una anàlisi interpretativa que ens ofereix un estudi de l’imaginari, estimulador del plaer “bachelardià” de comentar, derivat del de llegir.