Poetes gregues antigues recull els testimoniatges directes i indirectes que versen sobre la vida i l’obra de dinou dones que conrearen la poesia des de l’època arcaica fins a les acaballes de l’època hel·lenística. Algunes, com la seva predecessora Safo, foren mestres de donzelles. Cantaven poesia coral per a una audiència provincial; aquestes poetesses devien ser alhora músiques i, fins i tot, allò que avui anomenaríem coreògrafes. Inventaren nous esquemes mètrics i adaptaren els mites i llegendes locals. Tanmateix, no totes apareixen lligades a una poesia himnicoreligiosa i mítica, també n’hi havia com Clitàgora i Carixena que més aviat deixen entrellucar la gatzara del simposi o Cleobulina, autora d’una poesia sapient i gnòmica. Finalment, les poetes hel·lenístiques, autores d’epigrames, responen a una nova tendència social: són dones instruïdes, viatgeres i demostren tenir majors pretensions literàries fins al punt d’haver esdevingut model per a poetes masculins.