Al pròleg de D’un torsimany al bosc, potser (1981), Bernat Ponç deia que “el cas Montalà és una aventura poètica total, vital, escrita des del compromís i des de la fidelitat, la recerca i l’alliberament. El poeta redueix el nucli de les lleialtats essencials, però s’hi apassiona moralment i verbalment. La seva professió de psicòleg li permet de desxifrar entrellats pregons encara que, potser, li vedi el luxe d’aventurar-se en psicoanàlisis perilloses. Pulcre i dubtós de mena, l’autocrítica severa qui sap si li prohibeix excessos, o aventureu d’altres explicacions: bonhomia, sensibilitat, catarsi, reduccions estructurals... I que el lector no malpensi d’una poesia ahistòrica i exquisida de forma, sinó d’una peripècia biogràfica transfigurada”. En aquest volum recollim la pulcra obra poètica de mossèn Montalà precisament fins a D’un torsimany al bosc, potser.