En aquesta obra s'ofereix una nova lectura de Mort de dama (1931) i Bearn o la sala de les nines (1956, 1961), de Llorenç Villalonga. Els capítols sobre Mort de dama n'analitzen les peculiaritats de l'estructura i el caràcter autoreferencial; l'assaig sobre Bearn argumenta que el món bearnià és una ficcionalització de la teoria dels cicles històrics d'Ortega i proposa llegir la història a través del filtre que proporciona Le Docteur Pascal, d'Émile Zola.