Lector voraç i escriptor infatigable, Rafael Tasis va oferir en els seus articles de crítica literària publicats a les revistes de l'exili un balanç molt complet de la literatura catalana de postguerra. Amb la llibertat d'evadir la censura franquista, les seves col·laboracions en tracen una panoràmica immediata, rica i precisa. Tendències, autors i obres hi són analitzats, des d'una perspectiva internacional, per la seva mirada crítica.
Lectures de postguerra, antologia dels articles més significatius apareguts a La Nostra Revista, Pont Blau, Vida Nova o Xaloc, brinda un testimoni acreditat i entusiasta de la represa cultural. Tasis hi aborda temes com ara les revistes literàries, la novel·la policíaca, les traduccions o la llengua literària; hi reivindica autors emergents de la talla de Manuel de Pedrolo o Maria Aurèlia Capmany, i hi perfila estudis minuciosos, de referència, dels escriptors més rellevants: Prudenci Bertrana, Josep Pous i Pagès, Gaziel, Josep Maria de Sagarra, Ferran Soldevila, Josep Pla o Joan Fuster.