Al final de 1936 Catalunya va ser ocupada per les tropes franquistes amb la consegüent fugida de milers de persones: membres de l'Exèrcit Popular, polítics, sindicalistes, funcionaris de l'Estat i de la Generalitat i persones sense cap participació tant en la contesa com en la rereguarda. Tots tenien una raó excel·lent: el tracte que els vencedors atorgaven als vençuts allí on triomfaven.
d'això se n?ha escrit molt, amb un bon nombre de treballs d'alta qualitat a més d'una producció literària i memorialista de divers interès, així com de biografies i estudis sobre partits polítics o sobre organitzacions obreres i sobre exiliats.
El present treball no entra en aquestes qüestions, sinó en les relacions entre tots plegats a l'exili, calibrant fins a quin punt aquestes relacions significaren o no la continuïtat heretada de la guerra i les mutacions que es van donar, tot intentant explicar tant el fenomen com els processos. Es té present únicament l'àmbit primigeni català, encara i que sovint s?ha de fer referència a les relacions amb les forces organitzades de l'Estat republicà espanyol a l'i.