La primera part d'aquest llibre recull una síntesi de la recepció del poemari durant els seus més de quaranta anys d'història. La segona part desenrotlla una lectura del tot inèdita de l'obra, que estudia per primera vegada l'ús que hi féu Salvador Espriu de determinats referents —com Ortega y Gasset, Joan Maragall, Plató, la Bíblia, la Cristologia, la Càbala, la mística jueva i certs escriptors espanyols de la Generació del 98 o relacionats amb la poesia social. Les hipòtesis que s'hi plantegen sorprendran, segur, més d'un lector de La pell de brau.