La “manifestació” de capellans d’11 de maig de 1966 marca una fita important en l’enfrontament entre una part del clergat català i la dictadura franquista. Per primer cop en la història del franquisme, un grup de sacerdots va sortir al carrer per protestar contra els mals tractes als detinguts polítics a comissaria. Les pallisses brutals i els insults per part de la policia a l’hora de dissoldre els concentrats, es conjuminarien amb una calumniosa campanya de premsa d’una virulència insospitada. El fet va ser destacat arreu del món com un nou element que se sumava a la lluita antifranquista. El 1969, tot aprofitant l’estat d’excepció i el conseqüent silenci de la premsa, foren jutjats i condemnats pel Tribunal de Orden Público de Madrid els principals encausats: Josep Dalmau, Josep M. Totosaus, Ricard Pedrals i Jordi Llimona. Però el temps els ha donat la raó. Aquest llibre reconstrueix el que va passar de debò, ja que en el seu moment el públic només va poder conèixer la versió oficial i deformada dels fets i les motivacions.