Aquesta obra analitza amb deteniment tant els haikus de Junoy i Salvat com la poètica que els informà per explicar la concepció que tots dos autors tenien de la forma. L'èxit que la forma japonesa de l'haiku assolí a França a partir de la Primera Guerra Mundial féu que un bon nombre d'autors de casa nostra, que en general orbitaven al voltant de la literatura d'avantguarda, també s'hi interessessin i la incorporessin a la seva obra. Josep Maria Junoy i Joan Salvat-Papasseit foren els dos primers a publicar-ne, l'any 1920.