Ferran Soldevila (Barcelona, 1894-1971) és un dels grans historiadors catalans del segle XX i de tots els temps. El seu prestigi en aquest àmbit ha eclipsat d'altres aspectes de la seva obra. Cal tenir present que fou també un destacat poeta i dramaturg, i que els seus dietaris personals (en bona part recuperats de manera pòstuma) constitueixen -per la seva vàlua testimonial i literària- una de les mostres més reeixides del gènere. I, encara, feu una actuació molt brillant com a periodista, professor i arxiver.
En aquest volum, derivat del Simposi Ferran Soldevila, entre la història i la literatura (Institut d'Estudis Catalans, 19 de maig de 2021), es posa l'accent sobretot en els diversos vessants de la seva activitat literària, més enllà de la pròpiament historiogràfica, sense desatendre, tanmateix, ni la seva producció històrica, ni el context en què es desenvolupà. S'hi recullen les aportacions d'Albert Balcells, Xavier Barral, Lluís Bonada, Jordi Casassas, Anna Esteve, Francesc Foguet, Enric Pujol i Queralt Solé.