Malgrat les diferències generacionals, socials, culturals, estètiques i polítiques, els escriptors Albert Manent (Barcelona, 1930-2014) i Vicenç Riera Llorca (Barcelona, 1903-Pineda de Mar, 1991), exiliat a Mèxic durant trenta anys, estaven condemnats a coincidir, condemnats a coincidir en la defensa del país i de les seves produccions més genuïnes, com són la nostra llengua i la nostra cultura. I bona prova d'això és precisament l'Epistolari Albert Manent & Vicenç Riera Llorca que teniu a les mans, editat per Joan Pujadas. En gairebé un centenar de cartes es fa patent la tenacitat i l'obstinació d'aquests dos personatges en un temps de tenebres —la dictadura franquista— per crear i mantenir vincles entre els exiliats i Catalunya i la tasca incansable per crear una xarxa a l'interior a diversos nivells —«la tasca»—, que A. Manent sabia fer tan bé, que cohesionés el país i que permetés salvar la llengua i la cultura del genocidi franquista, i afrontar el futur amb garanties.