Tal com explica Pere Calders al pròleg, l'Anna Murià, quan ens explica vides —imaginades i reals— sempre hi intercala contes i poesia, i un pensament serè, reflexiu, impregnat de tendresa i de comprensió humana. Els personatges d'aquest llibre no s'han comportat tal com els presenta Anna Murià, però hauria pogut ésser, i l'autora s'ha lliurat a l'exercici apassionat de modificar episodis i conductes per tal de fer-los coherents amb unes veritats que perseguim sempre i que rarament trobem.