Aquest llibre presenta la relació epistolar al llarg d'una trentena d'anys (1949-1980) entre el poeta Salvador Espriu i el professor de la Universitat de Barcelona Antoni Comas. A partir de les cartes es dibuixa la història d'una amistat que comença en un “d'aquells dies feixucs, llargs i tristos” de la postguerra i que durant tres dècades pren com a fil conductor l'amistat entre els corresponsals i el respecte i admiració mutus.