Les poetes mallorquines nascudes abans del 1845 no podien invocar una tradició d'escriptura femenina autòctona i immediata, sinó que elles mateixes foren el referent femení de les posteriors del segle XX. Encara que la crítica literària les hagi marginat —llevat d'alguns casos—, aquest estol de poetes estaven dins els cànons coetanis i no foren ni millors ni pitjors que els poetes.