Aquesta obra tracta d’un moment clau en la història del llibre català sota el franquisme. El 1946, el règim dictatorial en va permetre l’edició i venda, però reduint-lo als temes de “creación”: poesia, novel·la i teatre. Pel que fa a l’exili, les edicions catalanes viuran els seus millors moments –51 títols el 1946– i a partir d’aquí començaran a decréixer. Com és de suposar, el tema de si calia o no aprofitar l’escletxa va motivar una àmplia polèmica, a l’interior i a la diàspora, la qual ha estat recollida en el pròleg d’aquest llibre.