Ramon Picó i Campamar (Mallorca, 1848 - Barcelona, 1916) de família humil, a onze anys passà a viure a Barcelona, on va residir tota la seva vida. Es dedicà a treballar en feines administratives que va compaginar amb una ferma vocació literària, el teatre i la poesia.
Un part de la seva producció poètica, més aviat escassa, van ser els romanços històrics, escrits en un llenguatge arcaic i va ser recollida a Tres englantines (1886) i a Lectura Popular . Estrenà (1892) i publicà (1894) el poema líric Garraf -dedicat al seu protector Güell-,